Plenari del mes de juliol al Consell Insular de Menorca: popostes d’acord, interpel·lació i preguntes

Proposta d’acord (successió intestada i de la legítima del cònjuge viu)

El Dret Civil Balear constitueix un dels elements propis i conformadors de la personalitat jurídica dels pobles de les Illes Balears i Pitiüses. I dins el Dret Civil Balear, el dret de successions és un dels seus fonaments.

Per una banda, essent que la comunitat autònoma i els consells insulars configuren avui en dia les nostres formes d’autogovern, considerant oportú i bo que en cas de successió intestada de les dones i els homes balears que morin sense parents sigui cridat a l’herència, el Consell Insular que pertoqui segons el veïnatge civil local del difunt i no l’estat (en la seva consideració com a administració central) com passa a dia d’avui.

Per altre banda és necessari actualitzar el nostre Dret Civil a les noves concepcions socials. Avui en dia hi ha un ample consens que en els conflictes matrimonials (separacions judicials o de fet) no hi ha ni responsables, ni culpables únics.

A tot això s’ha de considerar que resulta adient adaptar la Compilació a la reforma operada per la Llei 15/2005 de 8 de juliol, per la qual se modifica el Codi Civil i la Llei d’Enjudiciament Civil en matèria de separació i divorci.

Per tot això, que des del PSM Més per Menorca vam proposar al Ple del Consell Insular de Menorca a instar el Govern de les Illes Balears a impulsar una modificació de la Llei 6/2001 d’11 d’abril, de Patrimoni de la Comunitat Autònoma en matèria de successió intestada i de la legítima del cònjuge vidu i la Llei 8/1980 de 28 de juny, sobre Compilació de Dret Civil de les Illes Balears.

La proposta d’acord va ser aprovada per unanimitat.

 

Proposta d’acord (deducció IRPF fills estudis superiors fora de Menorca)

La fiscalitat és una eina eficaç per corregir disfuncions conseqüència de moltes derivades, entre d’altres les geogràfiques. A més, resulta indiscutible que la realitat insular marca de forma molt determinant molts dels aspectes vitals dels ciutadans i ciutadanes d’aquests indrets.

Un d’aquests aspectes vitals són els estudis de grau superior que no es poden desenvolupar a la pròpia illa, la qual cosa a les Illes Balears es dóna molt especialment a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera que tenen una oferta universitària presencial de la Universitat de les Illes Balears molt limitada a dia d’avui. Però també aquesta problemàtica es planteja a l’illa de Mallorca, ja que tot i gaudir de la seu de la Universitat de les Illes Balears, hi ha graus que no poden ser cursat a la nostra universitat.

El desplaçament fora de l’illa per poder fer estudis universitaris implica una important despesa, per la qual cosa la societat balear considera que ha d’ajudar a aquestes famílies a poder afrontar aquests reptes educatius.

Per tot això, des del PSM Més per Menorca vam proposar al Ple del Consell Insular de Menorca a instar el Govern de les Illes Balears a impulsar una modificació de la Llei Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en els següents termes:

1.- S’estableix una deducció en la quota íntegra autonòmica de 1.500€ per cada descendent o adoptat fadrí menor de 25 anys, que depengui econòmicament del contribuent. La deducció serà de 1.600€ pels contribuents, la base liquidable dels quals sigui inferior a 35.000€.

2.- Són requisits per poder acollir-se a aquesta deducció:

– Cursar estudis universitaris de cicle superior o de cicle formatiu de tercer grau de Formació Professional de grau superior.

– El límit és del 40% de la quota íntegra autonòmica.

3.- No serà aplicable aquesta deducció:

– Els estudis no abastin tot un curs acadèmic o un mínim de trenta crèdits.

– A l’illa de residència habitual hi hagi oferta pública, diferent a la virtual o a distància, per a la realització dels estudis que determinin el trasllat a un altre indret per tal de cursar-los.

– Quan el contribuent hagi obtingut rendes en l’exercici en què s’origina el dret a la deducció, de 70.000€ o més en la tributació individual o 80.000€ en la conjunta, incloses les exemptes.

– Quan el descendent que origini el dret a la deducció hagi obtingut rendes en l’exercici per import superior a 6.000€, incloses les exemptes.

Aquesta proposta d’acord no va ser aprovada ja que el PP hi va votar en contra.

 

Proposta d’acord (convocatòria CES privatització AENA)

El desembre del 2013 el Consell Insular de Menorca, a instàncies d’una moció presentada pel PSM Més per Menorca, es va posicionar de forma unànime en contra de la privatització d’AENA. Concretament, a la moció aprovada s’instava “el Ministeri de Foment a no dur a terme la privatització d’AENA per les repercussions negatives que tindria en la gestió de l’aeroport de Menorca: perdre el control sobre la funció bàsica de servei públic, pèrdua de llocs de treball i gestió al marge del projecte territorial de l’illa i de la seva estratègia turística“.

Tot i les fa unes setmanes, la Ministra de Foment va anunciar l’inici del procés de privatització del 49% d’AENA Aeroports, una empresa pública que no es finança pels Pressuposts Generals de l’Estat sinó a través de les taxes i l’activitat econòmica que generen els aeroports i que el Consell Insular de Menorca compta amb un òrgan de participació com és el Consell Econòmic i Social que hauria de ser una mesa permanent, àgil i eficaç per reaccionar amb iniciatives i actuacions dirigides a protegir i impulsar els nostres sectors productius, consideram que és molt important que, des de Menorca, surti una única veu en la defensa dels interessos econòmics i socials de l’illa, que es veurien seriosament afectats per la privatització d’AENA.

Per aquests motius des del PSM Més per Menorca vam proposar al Ple del Consell Insular de Menorca a instar el President del Consell Econòmic i Social a convocar-lo de forma urgent per tal de poder estudiar les conseqüències de la privatització d’AENA i planificar les actuacions a fer, juntament amb patronals i sindicats.

Aquesta proposata va ser aprovada per unanimitat.

 

Interpel·lació (afectació sentència Son Guix a NTT)

La Norma Territorial Transitòria que vol aprovar el Consell Insular de Menorca obre la porta als ajuntaments de l’illa a recollir, en els seus planejaments, i en la categoria de sòl urbà, els assentaments en medi rural que considerin oportuns, qüestió que apunta, directament, a la conversió dels nuclis d’hortals (d’origen il·legal) que hi ha a Menorca en sòl urbà.

Fa poques setmanes hem conegut la sentència (269/2014) del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears sobre l’acord de Ple del Consell Insular de Mallorca de 30/06/2010 de la modificació 1a del Pla Territorial de Mallorca en l’àmbit de Es Guix l’origen de la qual és un contenciós de l’Ajuntament d’Escorca contra el Consell Insular de Mallorca el qual, a través d’una modificació del Pla Territorial Insular, va protegir l’àmbit des Guix (a la Serra de Tramuntana). Es Guix era una urbanització d’origen il·legal que l’Ajuntament d’Escorca, a les Normes Subsidiàries de 1993, va classificar com a sòl urbà, classificació que ara la Sentència en qüestió assenyala com a improcedent, ratificant en definitiva la decisió del PTI de Mallorca de protegir-ho com a sòl rústic, amb la categoria d’àrea rural d’interès paisatgístic.

D’altra banda, la sentència des Guix recorda que les disposicions de la Llei 1/1991, d’espais naturals, tenen el caràcter de mínimes i que, en conseqüència, prevalen les determinacions dels plans d’ordenació territorial i dels instruments de planejament general que suposin una major restricció. Aquesta afirmació és fonamental en un moment en què el Partit Popular, a través de la Norma Territorial Transitòria, vol obrir la porta a actuacions urbanitzadores en àrees naturals d’especial interès (ANEI), a través del que denomina grans equipaments (que podran dur amb ells la construcció d’hotels de fins a 200 places), amb l’excusa que la llei de turisme permet fer-ho.

Per tot això, des del PSM Més per Menorca vam interpel·lar a la Consellera d’Ordenació del Territori per tal que valores com podia afectar a la Norma Territorial Transitòria la sentència (269/2014) del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears sobre l’acord de Ple del Consell Insular de Mallorca de 30/06/2010 de la modificació 1a del Pla Territorial de Mallorca en l’àmbit des Guix.

 

Pregunta (Jornada formativa Llei Montoro)

En el passat Ple del mes de juny es va dir que dia 5 de juny s’havia de fer, en el Consell Insular de Menorca, una jornada formativa sobre la Llei Montoro.

La pregunta plantejada va ser: En què va consistir aquesta jornada formativa (assistents, punts tractats, conclusions)?

 

Pregunta (Tancament camí de Binigaus)

Actualment, el camí de Binigaus es troba tancat, fet que ha provocat diverses queixes de ciutadans i entitats. En el Ple del CIM del mes de juny, durant el debat del punt de “Declaració definitiva de la delimitació de l’entorn de protecció del monument de Galliner de Madona (Binigaus Nous, Es Migjorn Gran)”, la Consellera de Cultura, interpel·lada sobre aquest tema, va respondre a la portaveu del PSM Més per Menorca que es tractava d’un camí privat. No podem oblidar que, arran del mal estat del monument, el CIM va demanar que es tancàs, fet que es va aprofitar per tancar també el camí.

Després de consultar diverses actes de Ple a l’Ajuntament des Mercadal, hem observat que el camí era veïnal i, per tant, un bé d’ús públic, avui encara ho és i l’administració ha de vetlar per garantir-ne el accés a tots els ciutadans.

La pregunta plantejada a la Consellera Baillo va ser: Quines accions pensa fer el CIM per tal d’obrir aquest camí públic, avui tancat?

 

Ple en diferit

Podeu visualitzar tot el plenari del mes de juliol en aquest enllaç: Ple juliol Livestream

 

Documentació adjunta

Proposta acord successió intestada

Proposta acord IRPF Estudiants

Proposta acord AENA CES

Interpel·lació sentència Son Guix