No és un article, com ja hauríeu de saber, és un conjunt d’idees o coses per debatre si tant voleu.
Obres inacabades, mal executades o dissenyades. Surt en premsa de manera recurrent, clavegueram de Fornells, Camí de Baix... Doncs bé sembla mentida que amb els materials, tecnologia i coneixements que tenim avui dia passin aquests fets, he assistit a fires del ram i la veritat que hi ha solucions tècniques per quasi tot el que us pugueu imaginar, també ens hauríem de demanar per la direcció tècnica d’aquestes obres, són els responsables d’una bona execució de les mateixes o també si el disseny-projecte és el més adient. Tot és molt complex, però no podem deixar que aquestes coses passin de manera habitual.
Obres públiques. Una altra cosa a esmentar de les obres, sobretot en les obres públiques, és el baix ús de materials reciclats, sigui «in situ» o de planta. En molts projectes he vist ‘arena roja’ o ‘arena de pedrera’, si quasi no en queda a Menorca, en canvi d’arena reciclada n’hi ha a munts i val 1/6 de la vermella. També cal esmentar que hauríem de mirar de concebre unes voreres menys costoses, actualment capa de formigó+ciment+rajola (tot de fàbrica) i podria ser una única capa de material reciclat conglomerat i continuo amb un fressat posterior per exemple (cal estudiar-ho). La idea és augmentar de manera significativa els materials reciclats combinada amb una reducció de costos.
Aigües residuals. Més prest que tard necessitarem aquestes aigües, un cop regenerades i osmotitzades, per recarregar l’aqüífer. Per tant, no és convenient fer convenis a llarg termini d'aquestes. A altres països ja es fa, a Califòrnia depuren les aigües residuals i les aboquen aigües amunt de rius o embassaments per infiltrar-la a l’aqüífer.
Nitrats. Altres vegades ja n’he rallat, no faré llarg, surten cada dos per tres, però el que més em sorprèn és que no ens demanem d’on venen i qui ha contaminat l’aqüífer, la resposta és fàcil, hem estat tots, els agricultors per un ús excessiu de fertilitzants, altres pels pous negres, fuites a les xarxes de clavegueram, abocaments incontrolats al medi... Com tota contaminació no ha estat ningú en concret, hem estat tots, igual que amb el canvi climàtic, però açò no vol dir que no preguem mesures per reduir tota classe de contaminació.
Sostenibilitat. Fa uns mesos ja, vaig assistir a una conferència magistral del Sr. Enrique Cabrera, doctor Emèrit per la Universitat de València especialista en mecànica de fluids. Ens va exposar l’edició d’un recull dels seus coneixements en el cicle de l’aigua dirigit a tota mena de públic. Tot ja ens ho havia exposat als del ram de l’aigua en diverses sessions que ens ha fet els darrers anys, però de tot el que va dir, el que em va fer reflexionar més va ser l’afirmació que ser sostenible és car. Després de pensar-hi, és evident, per exemple recollir els fems porta a porta és més car que en contenidors, el que he exposat de les aigües residuals és car i molts més exemples. Si hi pensem bé, de tot el que trèiem del medi ho haguéssim de reposar, senzillament i en conclusió no podem pagar els béns i serveis tan barats com ara si tenim en compte que ho haurem de reposar o reparar al medi, la legislació que ve va en aquest sentit.
Sous/salaris. He llegit que les menors retribucions i baixes expectatives de millorar en sous i salaris es dona en agricultura, construcció i turisme. D’aquesta premissa es desprèn que ho tenim malament davant la perspectiva de millora de la nostra qualitat de vida, ja que la nostra economia es basa en els sectors esmentats, i a més la indústria perd força cada any. Haurem de fer-hi feina, i fort.
Pàdel. Crec que Ciutadella i Alaior són els dos únics pobles on no hi ha pistes cobertes, i m’hi jug el que vulgueu que Ciutadella serà la darrera a tenir-les, com sempre en quasi tot. Ens ho hem de fer mirar.
Doncs bé senyors/es no procrastinem més per favor.
Procrastinar: és postergar o posposar activitats o situacions que han de ser ateses, substituint-les per altres més irrellevants o agradables per por a afrontar-les, endarrerir temes importants.
Sam Moll