PSM Més per Menorca vol que el Govern aposti per un model de cooperació i desenvolupament descentralitzat i basat en els fons insulars

Arran de la més que significativa baixada dels recursos destinats a Cooperació i de l’aposta per part del Govern de convenis directes amb entitats d’àmbit estatal, els menorquinites fan una anàlisi de la situació a Menorca per veure com afecte als projectes de cooperació impulsats des de l’illa. Les dades utilitzades són dades oficials del Govern, publicades o obtingudes via parlamentària, o bé dades recollides de les memòries del Fons Menorquí de Cooperació. A grans trets es veu que:

1. la principal font d’ingressos, el Govern de les Illes Balears, ha disminuït per 7 vegades la seva aportació respecte de l’any 2008, passant de 16 a 2’3 milions;
2. que el retard del global de les administracions, especialment del Govern per la quantia de l’ajut, han reduït molt la capacitat i el dinamisme dels fons de cooperació;
3. que el Govern des del 2011 ha anat apostant cada vegada més per ajuts i convenis directes, i menys pels fons de cooperació insulars;

És per açò que el PSM Més per Menorca ha sol·licitat la compareixença del conseller de Presidència per debatre i valorar les xifres actuals en cooperació i desenvolupament, i definir quin és -o ha de ser- el model en els propers anys.

A nivell de Menorca

El deute de les administracions sòcies amb el Fons Menorquí de Cooperació és a dia d’avui de 1.112.355,31 euros. Concretament el Govern de les Illes Balears té pendent 38.460 euros del 2012 i 130.000 euros del 2013, en total 168.460 euros.

Per anys, les administracions deuen al Fons:

2010 – 35.821,18€ (Consell Insular)
2011 – 478.400€ (41% del total compromès)
2012 – 209.796,68€ (33%)
2013 – 388.337,45€ (88%)

Total – 1.112.355,31 euros de deute

El deute i el menor pressupost global del Fons són els principals motius perquè l’activitat de cooperació i l’impuls de projectes hagi baixat substancialment. Així, durant els anys de major pressupost (2007-2011) s’han gestionat cada any uns 35 projectes, i en canvi l’any 2012 només se’n van impulsar 13.

L’evolució del pressupost, com hem esmentat, és clau:

2013 – 512.256,63 €
2012 – 763.151,92 €
2011 – 1.084.195,37 €
2010 – 1.138.575,12 €
2009 – 1.216.378,06 €
2008 – 1.193.003,81 €
2007 – 1.045.778,61 €
2006 – 973.588,90 €
2005 – 931.525,00 €
2004 – 839.390,43 €
2003 – 824.972,00 €
2002 – 924.308,00 €
2001 – 746.036,00 €
2000 – 660.866,00 €
1999 – 252.330,00 €
1998 – 134.334,00 €
1997 – 116.034,00 €
1996 – 104.500,00 €
1995 – 32.837,00 €
1994 – 11.126,00 €

Com es pot veure en l’evolució, el pressupost del Fons per al 2013 ha retrocedit per davall del previst el 2000, o sia 13 anys enrera.

Aquesta evolució del pressupost és també un reflex de la cada vegada més baixa aportació de les administracions balears al 0.7%. Concretament cal apuntar que si bé a partir del 2006 la mitjana de les aportacions de les administracions balears a la cooperació i al desenvolupament assolia el 0.7%, avui, any 2013, el percentatge ha devallat al 0.27%.

A nivell balear

El pressupost de la Direcció General de Cooperació per a enguany és de 2,3 milions, una xifra extraordinàriament inferior als més de 16 milions del 2008. Però el que crida encara més l’atenció és que el primer pressupost que va tenir des de la seva creació, el 1999, era de 5,6 milions, és a dir, més de doble de l’actual.

A tot això, s’hi ha d’afegir que fa dos anys que el Govern no treu convocatòria per a projectes de cooperació i que les administracions públiques arrosseguen un deute de milions amb aquestes entitats, que va pagant amb comptagotes. Segons la Coordinadora d’ONG, al Govern, el principal deutor, encara li queda per pagar 2,7 milions d’euros.

Reflexió general

“Els perjudicats no són únicament les entitats, sinó fonamentalment la població receptora de l’ajuda”, diu Nel Martí. “Amb menys recursos podem ser igual de solidaris, si som capaços de ser eficients en la gestió dels recursos: apostar pels fons de cooperació, i crear instruments que facilitin la seva tasca.” I en aquest sentit Martí apunta dos fets. Primer, no és lògic que el 2013, tot i baixar més de 6 milions d’euros en relació als pressupostos de 2010, es mantinguin dos alts càrrecs. I segon: l’article 43 de la Llei de cooperació balear ha estat derogat pel Govern actual, i aquest article possibilitava el pagament per bestreta. Aquesta no era una gran sol·lució, però permetia executar o donar continuïtat a projectes urgents per a la població receptora.