Presentam una proposta al Ple del Consell Insular de rebuig al TTIP per les greus conseqüències que tindrà sobre la política social, els drets laborals, el medi ambient, la llengua…

En el Ple del Consell Insular de Menorca de dia 20 d’abril presentarem una proposta de rebuig del TTIP, les sigles en anglès del Transatlantic Trade and Investment Partnership, un acord que està negociant la UE amb els EUA. Es tracta d’unes negociacions secretes que, des de juny de 2013, es porten a terme amb l’objectiu d’aprovar una major deslegalització del comerç i les finances a ambdues bandes de l’Atlàntic. Les multinacionals i els poder econòmics i financers internacionals volen rompre encara més la sobirania popular, i tenen la voluntat d’eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat,… per esborrar el control ciutadà i democràtic de l’acció de les grans empreses i inversors. Així els poders especulatius gaudirien de major “llibertat” per actuar, trepitjant (encara més) el poder democràtic.

TTIP

Aquest acord comercial va molt més enllà del comerç ja que l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què empram les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

D’altra banda, la falta de transparència que caracteritza les negociacions del TTIP és una vulneració del dret de tot ciutadà a saber què s’està negociant en el seu nom: el mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret i, fins i tot, als membres del Parlament Europeu només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació.

Així, els temes que s’estan negociant són de gran transcendència. Entre ells, podem destacar:

• Mecanisme de Resolució de Disputes entre Inversors i Estats. Les multinacionals i els inversors cerquen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals. Es tracta d’un privilegi per a les empreses més poderoses. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres.

• Drets laborals i política social. En aquesta matèria l’”harmonització” reglamentària passa per malmenar en extrem el “model social i de dret laboral europeu” i equiparar-la amb la nord-americana, molt més precària i, en alguns casos, inexistent. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva. L’agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major protecció dels drets laborals.

• Dret als serveis d’interès públic. Debilitar les normes europees establertes per als serveis d’interès públic és un dels objectius. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials.

• Desprotecció mediambiental. Eliminar algunes normes i regulacions en nom de la pretesa “harmonització” d’estàndards, és a dir, desregular més els mercats. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres.

• Privatització de la sanitat i la salut. Les negociacions van en el sentit d’obrir la contractació pública a l’engròs de serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més incrementaran els preus de les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles la ciutadania.

• Agricultura i consum. Es pretén garantir sense cap control l’entrada a la UE dels aliments transgènics (OGM), la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes. És a dir, perdríem encara més sobirania alimentària.

• Cultura. La protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s’inclogui l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Com afirma la portaveu del PSM Més per Menorca al Consell, Maite Salord, les repercussions que el TTIP pot tenir sobre Menorca són terribles: degradació de la cohesió social; privatització de serveis públics; encariment del transport i comunicació entre les illes i el continent; augment de la nostra dependència alimentària; s’incrementarà la potencialitat de la destrucció del territori si es redueixen els mecanismes de protecció ambiental, devastador per una illa com Menorca (per característiques i dimensions); pot significar la invasió de prospeccions petrolieres a la Mediterrània; atacs a la llengua catalana i a cultura pròpia…

Per tot això, proposam:

1- Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i els Estats Units.

2- Instar el Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de les negociacions.

3- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, així com als grups parlamentaris del Parlament europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.