Seguir lluitant

No fa massa, dèiem que els tics d’una societat masclista encara són ben present en la nostra societat i, desgraciadament, amb més força que mai. Hi ajuden,algunes declaracions esperpèntiques d’alguns càrrecs públics del PP i d’alguns joves de NNGG; o, també, l’escandalosa retallada dels recursos per redreçar aquesta situació.

Avui, ens demanam, amb preocupació, com és possible el gir de 180 graus que s’està donant a Espanya en aquesta qüestió? I, òbviament, ens negam a acceptar com a única explicació vàlida que, després d’anys involucrant a una societat per reduir la sempre vergonyosa bretxa de gènere, la realitat és que la crisi econòmica està tirant per terra els avanços aconseguits. Ens negam a acceptar que només la crisis econòmica en sigui la culpable. Hi ha molt més. Qui sap, potser una manera de ser que feia anys que estava adormida i que, ara, amb un clima polític i econòmic favorable, ha tornat a sorgir amb força. Aquest tema ens hauria d’escandalitzar i s’hauria de reclamar -com una veritable qüestió d’Estat- que es destinin tots els doblers que facin falta a educació, cohesió social, justícia, atenció, assistència, etc…
El 7 de març de 2003, dèiem que  “encara cal seguir lluitant” perquè, “sembla mentida, però sí, malgrat tots els avenços, malgrat que hem encetat el segle XXI, encara és necessari que les dones alcin la veu i reivindiquin els seus drets, els nostres drets, en definitiva. Un any més, per tant, té sentit celebrar el Dia de la Dona perquè, per desgràcia, encara hi queden moltes coses a fer i moltes fites per aconseguir”.
Avui, 8 de març de 2014, més de 10 anys després, la situació ha empitjorat. Sembla mentida, però sí, malgrat tots els avenços, malgrat que hem encetat el segle XXI, avui, torna a ser necessari que les dones alcin la veu i reivindiquin els seus drets. O més i tot: és necessari que tornin a lluitar per recuperar alguns drets que havien aconseguit i que l’actual govern del PP, a poc a poc, ens torna a treure.
Així, la reforma de la llei de l’avortament ens retorna a l’època de la televisió en blanc i negre i del NO-DO. Època que, ingènuament, pensàvem que havíem superat. És inadmissible el retrocés en les llibertats sexuals i  reproductives de les dones, que s’havien aconseguit després de molts anys de lluita. És inadmissible la reducció d’ajuts a les dones maltractades. És inadmissible la reducció de mitjans en la justícia que encara fa més difícil l’aplicació de mesures preventives o de defensa d’aquestes dones. Però és que, a més, han disminuït els esforços dirigits a sensibilitzar la població i promoure els canvis necessaris en l’àmbit laboral, l’educatiu, el de la salut, el sexual i el laboral, o contra els noves formes abús ( en xarxes tecnològiques) o de mobbing.

Fa poc, s’ha conegut un esfereïdor informe de l'”Agencia de los Derechos Fundamentales de la UE” que, entre d’altres coses, diu que “més de la meitat de les dones europees ha sofert abusos sexual” o que “una de cada tres dones ha experimentat agressions físiques o sexuals, però que només el 34% denuncia aquest fets gravíssims”. Però aquestes dades no ens hauríem de sorprendre:  el juny del 2013, la OMS avisava que “la violència de gènere contra les dones ha adquirit proporcions epidèmiques”. A més, l’informe “La Brecha de Género Mundial”, publicat el 24 d’octubre de 2013, pel “Foro Económico Mundial”, posava de relleu que, del 2009 cap aquí, a Espanya perd força la lluita per  la igualtat entre homes i dones. De fet, aquest informe revela que Espanya, hi ha un preocupant increment de l’Índex de Desigualtat de Gènere (ha caigut del lloc 11 al 30, especialment,  aquest darrers 3 anys). O que,  lluny de disminuir l’escletxa salarial entre homes i dones, aquesta segueix augmentant: les dones guanyen un 22,55% manco de mitjana a l’any que els homes per un treball d’igual valor.
Un any més, per tant, té sentit celebrar el Dia de la Dona perquè, per desgràcia, encara  hi queden moltes coses a fer i moltes fites per aconseguir. Avui, a més, es fa indispensable reconèixer que el camí recorregut per les dones que, des de sempre han cregut en la seva condició i l’han  defensada en tots els àmbits, ha permès aconseguir avenços, avenços, emperò,  que sembla que ara tornen endarrere. Aprofitam, una vegada més, per mostrar el nostre rebuig més absolut a tots aquests retrocessos que, segons el nostre parer, no són més que una  xacra per a la nostra societat, perquè el retrocés dels drets de les dones no s’ha d’entendre mai com un fet normal ni acceptable, no s’ha de tolerar ni justificar.
Entre tots, i des de tots els àmbits, tenim la responsabilitat d’avançar en el compromís d’aconseguir una societat igualitària i justa.

PSM Més per Menorca