Semblaria que se’ls ha trabucat l'enteniment, però no és així, saben molt bé el que volen i s'estan preparant per aprofitar la conjuntura política per aconseguir-ho, almenys en part.
El projecte dels sectors més radicals del govern jueu de crear el Gran Israel, amb l'ocupació de la Franja de Gaza, i Cisjordània, es va consolidant dia a dia, Gaza s'ha convertit, de la mà de Netanyahu i amb les bombes proporcionades per Biden, en una muntanya d'escombres on no es pot viure, Cisjordània està minada de nous i il·legals assentaments jueus que es consoliden amb la protecció de l'exèrcit, de tal manera que qualsevol intent de creació d'un estat palestí està condemnat al fracàs, per manca de territori en el qual assentar-se. Israel continua ocupant els Alts del Golan, a Síria, i exerceix una espècie de protectorat que tutela o ataca el Líban, segons li convé, un país que ja ha ocupat diverses vegades.
Ara, amb l'aval de Trump pretenen donar una darrera volta de torn als seus projectes expansionistes, fent fora de Gaza a una bona part de la població palestina, a la que volen expulsar cap a Egipte o Jordània segons ha expressat el mateix president dels EUA, i desafia Espanya, Irlanda o Bèlgica, entre altres, a acceptar milers de palestins que els fan nosa per establir a Gaza el que ells han anomenat la Riviera de l'Orient Mitjà.
El darrer acudit, en aquesta qüestió, és enviar una bona part dels palestins de Gaza al Marroc, segurament que al territori del Sàhara Occidental, com una fórmula perquè Mohamed VI compensi Trump pel seu reconeixement de la marroquinitat d’aquell territori.
Ningú sap que pot arribar a ser capaç aquesta gent, però per a mostra n'hi ha prou amb un botó, han estat disposats a massacrar més de 47.000 palestins, la majoria d'ells fillets o dones i ancians, amb la justificació que estaven eliminant brots de terrorisme de Hamàs. El món, i concretament Europa que ha tingut un paper tan tímid i pusil·lànime davant els crims de guerra de Netanyahu, els ha mostrat la mida de fins on estan disposats a permetre i des del govern més ultra d’Israel intueixen que, si els han consentit assassinar milers i milers de palestins a Gaza, que no estaran disposats a consentir, no ja a Netanyahu sinó a l'aliança d'aquest amb Trump? Però Europa no pot oblidar la seva història recent, la II Guerra Mundial és massa propera en el temps per a oblidar que Hitler va començar reclamant les Sudetes, li ho van consentir per aplacar-lo, deien i va acabar intentant engolir-se la major part d'Europa. Les cessions de la Gran Bretanya a Múnic, intentant satisfer la voracitat del canceller alemany, a canvi d'evitar la guerra, van convèncer els nazis que res els estaria prohibit i això va dur el món a la més gran catàstrofe de la història moderna, No podem cometre el mateix error, no es pot fer cap passa enrere, si no volem que l'altre continuï fent més passes cap endavant.
Nou ordre mundial
Per Netanyahu i Trump i altres que encara no han destapat les seves cartes, però pensen igual, el nou ordre mundial implica que els governants tenguin llicència per fer tot el que sigui per beneficiar el seu projecte de país. El seu "American first" o "Israel first" es pot transformar en un "campi qui pugui" en el que, els més poderosos, maniobrin per aconseguir els seus propòsits sense tenir en compte ni legalitats internacionals ni tractats ni diplomàcies, i si per fer-ho han d'eliminar organismes com l’ONU ho faran, sense cap empatx. De fet, ja ho comencen a aplicar sortint de l’Organització Mundial per a la Salut, com ho han anunciat els EUA, seguits per l'Argentina de Milei, tot un avançament del qual s'està preparant a més gran escala. Acusen l’OMS d’imposar mesures dràstiques d’aïllament quan la pandèmia assolava el món i milers de persones morien com a rates. Sense organismes com l’OMS, en el cas d'una altra pandèmia, els pobres moriran més que mai com a rates, però el comerç mundial, és a dir el negoci, es mantindrà ben viu i actiu... ah, i els rics ja cuidaran de prendre les mesures pertinents per salvar-se ells, que per açò s'ho poden pagar.
Ja no n'hi ha prou amb indignar-se, és l'hora d’organitzar-se i fer front als embats de Trump i els seus aliats si no volem que es consolidin els plans del govern dels multimilionaris que regeixen els EUA i volen crear un nou ordre mundial, i ho hem de fer amb una, dues o cent iniciatives diferents. No serà fàcil, però la inacció dona més força als designis de Trump, que són els mateixos que proposen des de l'extrema dreta d'Alemanya, o França o Itàlia, o Espanya. I si la sensibilitat d'aquesta gent està centrada a la butxaca, a la cartera, és aquí on hem de cercar fer-los mal.
Trump vol que Europa garanteixi la pau a Ucraïna amb l'enviament de 40.000 soldats, un contingent en el qual no participarien els EUA. En canvi, proposa que les condicions de l'alto el foc entre Rússia i Ucraïna es negociïn sols entre Rússia i els Estats Units. En una paraula, Trump deixa per Europa el paper secundari de garantir la seguretat d'unes fronteres, el traçat de les quals es negociarien sense la participació d'Europa. Un paper de comparsa, amb un cost constant i creixent, enorme, que exigiria l'increment del cost de defensa, uns diners que sortirien del retall d'altres despeses. Tal com va avançar el secretari general de l’OTAN, es tracta, a parer seu, que Europa es comenci a acostumar a dedicar a despeses militars un esforç que ara dedica a pensions i a salut.
BURRO, PAGA I FES·LES!!! Aquest és el futur que ens espera si Europa assumeix el paper secundari, de comparsa, que Trump li ha assignat.
Ramon Orfila i Pons