Temps al temps

Fa uns anys, en una assignatura de la carrera en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig llegir un article que em va sorprendre. Aquest xerrava de Copenhaguen, concretament de Strøget, un carrer que l’any 1962 el govern local va decidir convertir en zona de vianants. L’objectiu? Crear una avinguda de més de 3 quilòmetres per connectar així algunes places. La decisió va ser presa després de cinquanta anys de tancaments parcials d’aquest mateix carrer per les festes de Nadal, per tal d'augmentar les vendes dels comerços i la tranquil·litat de la població per passejar amb la família. Va ser tant l’èxit d’aquests dies que van decidir fer un tancament permanent del carrer a la circulació de vehicles motoritzats.
En el seu moment, aquest fet va causar moltes crítiques i molts comerciants i habitants van estar durant molt temps en contra.

Seixanta-tres anys després, però, aquesta avinguda és la més llarga de tota Europa, i un dels carrers comercials més importants del món, gràcies a una proposta tan futurista i valenta per a l'època.
Moltes vegades pensam i hem pensat durant molts d’anys que les ciutats del futur estarien plenes de cotxes voladors, que tots aniríem amb unes ulleres amb les quals podríem fer totes les gestions, on els edificis serien altíssims i on els robots envairien les nostres cases. I bé, ara el 2025 no podem negar els grans avanços tecnològics, però després dels meus estudis i de debatre amb moltíssima gent, puc afirmar que no només és açò.
Una ciutat intel·ligent és una ciutat ben gestionada, on un petit canvi pot fer que les coses siguin més fàcils, on les persones se senten partícips de les decisions, perquè també són partícips dels debats, de les propostes i també del canvi. Una ciutat intel·ligent és una ciutat sostenible, on els cotxes no són el centre, on hi ha un transport públic, urbà i interurbà competitiu amb preu, temps i distància amb el cotxe. Una ciutat sostenible és una ciutat on la població pot arribar als serveis essencials en menys de 20 minuts caminant, on aquest camí és ple de vida, de persones, d’arbres que ens donen ombra i no, no només ho dic jo, ho diuen molts d’estudis i articles d’experts que us convid a cercar i llegir.
Dinamarca ha demostrat en molts moments ser exemple de ser un país que vetla per la ciutadania i per un nou món més conscient de la petjada que estam deixant a les generacions futures.

La conversió des Born en zona per a vianants és una oportunitat única per fer d’un espai ple de cotxes -i repetesc, no de vida, sinó de cotxes- un espai on poder comprar, passejar i crear espais d’oci. Són moltes les accions prèvies que el nostre Ajuntament ha fet per fer possible el projecte de la Plaça des Born, però a vegades sembla que ens n’oblidam. Temps al temps, començarem a veure canvis molt notoris, però si som impacients no tindrem mai la possibilitat d’intentar-ho.

Pilar Serra