Una lectura estiuenca per combatre els mantres de la dreta

El diccionari defineix el concepte mantra així: “Fórmula sagrada emprada en l’hinduisme i el budisme que es recita d’una manera repetitiva per a alliberar la ment i aconseguir la màxima concentració”.

És evident, però, que les religions hinduista i budista no són les úniques que empren fórmules sagrades de forma repetitiva. La religió neoliberal també té certs mantres repetits pels seus sacerdots. A la conferència episcopal de la religió neoliberal espanyola (PP) són experts a recitar mantres, tot i que fa uns anys han patit un cisma que són tant o més hàbils en aquest art (Vox).

Un d’aquests mantres neoliberals és el que els rics es guanyen la seva riquesa i que la gent pot prosperar en aquesta societat independentment de la posició de classe de partida. Tot i el mantra i la mística neoliberal, la realitat és tossuda: en la majoria dels casos la posició social es transmet de generació en generació. Les dades publicades l’any passat pel banc suís UBS (poc sospitós de comunista, per cert), revelen que la fortuna dels multimilionaris del món s’explica més per l’herència que no pas per la iniciativa empresarial. Segons les dades del mateix estudi, l’any 2023 53 persones van heretar 150.800 milions de dòlars: una mitjana de 2.845 milions per cap. Per a les persones que tenim un compte corrent de quatre o cinc dígits, aquestes quantitats són impossibles d’entendre o d’imaginar.

Que la riquesa es concentri i es transmeti de generació en generació, però, no és només dolent perquè s’incrementen les desigualtats i els pobres cada vegada són més pobres, que també. La concentració de la riquesa també provoca un estancament econòmic: si la riquesa la concentren uns pocs que es dediquen a viure de rendes, no s’inverteix en l’economia productiva.

Evidentment, de les causes i de les conseqüències d’aquesta acumulació de riquesa són impossibles de resumir en aquest breu article, però m’agradaria aterrar aquesta dissertació a una qüestió concreta de la nostra política més propera. Recentment, el Diario de Mallorca publicava que tres hereus de les Illes Balears s’havien estalviat 55 milions cadascun en imposts (de nou, una xifra incomprensible per a persones amb comptes corrents de quatre dígits) gràcies a les reformes fiscals impulsades pel Govern de Marga Prohens.

La reforma fiscal del PP, idò, que s’ha venut com una reforma per beneficiar a les persones que han treballat molt durant la seva vida, en realitat només ha beneficiat a una minoria de megarrics. Sí, és cert que algunes persones de classe mitjana s’han estalviat uns cèntims en l’herència de qualque propietat heretada dels avis, però els grans guanyadors d’aquesta reforma fiscal han estat els megarrics: una minoria selecta que s’han estalviat una milionada.

Mentrestant, els perdedors en som la majoria social d’aquesta terra. En un moment en què fan falta més recursos que mai per fer polítiques d’habitatge, per millorar el cicle de l’aigua o per invertir a diversificar l’economia i millorar la vida de la gent, el Govern de les Illes Balears ha perdonat 165 milions a tres megarrics.

Per tant, és necessari que l’esquerra sigui capaç de bastir un discurs per apel·lar i engrescar a la majoria social. Precisament, fa uns dies ha arribat a les meues mans un breu llibre que m’ha agradat molt, A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases (lamentablement, no he trobat el llibre en català: supòs que deu ser una conseqüència de viure a les Illes Balears, on tothom sap que el català s’imposa de forma gairebé dictatorial).

Aquest breu assaig de l’alemany Jean-Philippe Kindler és un intent per sacsejar les consciències de les persones que reivindicam una vida bona per a tothom (és a dir, de les persones d’esquerres). L’objectiu de Kindler, idò, és recuperar el dret d’exigir radicalment el dret a una vida bona. Segons aquest comunicador alemany, per tant, l’esquerra ha de tornar a plantar cara a la dreta (i a la ultradreta) en determinades àrees de conflicte polític que durant les darreres dècades ha abandonat. Així, A la mierda la autoestima, dadme lucha de clases és una lectura que recoman a tothom per a aquest estiu!

Andreu Servera