Temps de rècords

Des de fa un temps, hi ha una paraula que –en tots els àmbits informatius que tenen a veure amb les illes Balears i, per tant, amb Menorca– no ha deixat de sonar pràcticament cada dia. Es tracta de la paraula "rècord". Cada dia, ja fa mesos, obrim els informatius televisius i radiofònics, així com la premsa escrita, amb titulars que inclouen aquesta paraula per intentar convèncer-nos que tot rutlla com no s’havia vist mai.

Així, hem sentit a parlar de rècord de reserves turístiques, rècord d'arribada de turistes, rècord de cotxes de lloguer, rècord  d'arribades de creuers, rècord de places i arribades de vols, rècords d'ocupació, rècord de demanda d’amarraments, etc.

Tots aquests rècords que ens han volgut fer empassar –a vegades de manera embafadora i tot– com a positius, tenen sens dubte una part fosca i negativa, i més en un territori limitat i delicat com és Menorca.

Ja fa anys que una bona part de la ciutadania menorquina anem denunciant els efectes perversos de la massificació turística a la nostra illa, i queda clar que aquests efectes s’estan accentuant en les últimes temporades, per molt que alguns diguin que la massificació és tan sols una “sensació” que tenim alguns. La realitat és caparruda i ens mostra de manera crua cap a on anem si no posem límits.

Degut a l'aposta pel monocultiu turístic, estem veient com el mercat immobiliari està disparant els preus de  l’habitatge fins al punt de deixar fora els residents, en benefici dels diners fàcils del lloguer vacacional. De tal manera, avui en dia resulta pràcticament impossible trobar una casa a preus assequibles per a llogar tot l’any, fet que retreu molts professionals de venir a viure i treballar a Menorca, i també fa impossible que molts dels nostres joves es puguin emancipar i iniciar un projecte de vida independent.

Cal fer esment igualment de la situació dels aqüífers, que així mateix baten també els seus propis rècords en negatiu. Ja ens han advertit des d'altres administracions, que molt probablement aquest estiu no hi haurà més remei que restringir el consum d'aigua en alguns municipis… amb tot el que això comporta, i més en ple estiu.

I no podem passar per alt que, en plena emergència climàtica, l'arribada massiva de vols, la pujada de la visita de creuers, la llibertat total en la mobilitat de cotxes particulars i de lloguer per venir a l’illa, i la no limitació d'embarcacions a les nostres costes, significarà un augment en la contaminació atmosfèrica i en les aigües costaneres. A més, ens poden malmetre les praderes de posidònia, vertader pulmó verd de la Mediterrània, que no podem –ni devem– obviar.

Per fer front a totes aquestes dades i mirar de posar-hi remei –cosa gens fàcil, ja que enfront hi ha altres administracions i lobbies econòmics molt poderosos– els grups ecologistes de les Illes Balears i alguns partits d’esquerres apostaven per posar límits i impulsar polítiques de decreixement. En aquest sentit, camina la recentment aprovada Llei de Reserva de la Biosfera, impulsada per i des del Consell Insular de Menorca. Aquesta llei és una eina imprescindible, juntament amb el PTI, per tirar endavant aquestes normatives de decreixement, ja que és la llei que permet gestionar i limitar –des del Consell Insular de Menorca– coses com la limitació de l’arribada de vehicles, la gestió de l’aigua, i la gestió directa de la costa menorquina; permetent així l'elecció de zones de fondeig i la pressió màxima d'embarcacions que pot suportar el nostre litoral.

També cal fer esment a la feina feta per Més x Menorca per intentar treure a llum una llei d’habitatge pròpia per a Balears, que permetia limitar els preus del lloguer, així com la venda d'habitatges al capital estranger. La seva proposta de llei va ser aprovada pel Parlament de les Illes Balears amb els vots favorables de Més per Menorca, Més per Mallorca, Unides Podem, i Psib-Psoe; tot i que després va ser tombada en el senat espanyol amb l’excusa que s’aprovaria una llei estatal de vivenda que permetrà limitar els preus en zones que abans es declarin “zona tensionada”.  

És en aquest context que hem arribat a unes eleccions locals i autonòmiques que esdevenien importantíssimes per a continuar amb les polítiques de protecció i decreixement que s’havien posat en marxa al final de l’actual legislatura, i a les que ha faltat temps per a poder-les desenvolupar a bastament.

Per desgràcia, hi ha hagut un sector de l’electorat –de l’anomenat "bloc d'esquerres"– que s’ha sentit desmotivat i desil·lusionat i va decidir abstenir-se. Caldrà estudiar a fons els motius de qui ha decidit no anar a votar, afavorint unes xifres d’abstenció que han obert les portes de les administracions al bloc de la dreta i extrema dreta (clau en moltes d’elles); en el cas del Consell Insular per tot just una trentena magre de vots. De moment ja han fet saber que no aplicaran cap llei que restringeixi o limiti l’arribada massiva de gent o vehicles, ni tampoc cap limitació de preus o de la possibilitat de continuar venent part del nostre patrimoni al millor postor. La recepta per ells és la de sempre: més asfalt, més formigó, creixement sense límits i destrucció del paisatge… en definitiva, un vertader "campi qui pugui".

Així com estan les coses, a partir d’ara tocarà fer feina des de l'oposició per mirar de minimitzar els efectes de la política neoliberal que haurem de patir i –a la vegada– estar al carrer escoltant la gent i treballant per recuperar la confiança d’aquest sector de persones de perfil progressista, ecologista, i menorquinista; que en aquesta ocasió decidiren no anar a votar. És molt el que està en joc, com desgraciadament podrem comprovar durant els pròxims quatre anys.

Voldria acabar aquest article recordant una frase de l’expresident d’Uruguai, José Mújica, que diu així: “l’esquerra sempre es divideix pels seus ideals mentre que la dreta sempre s’uneix pels seus interessos”. 

Simó Ferrando.