Tercer "veto" dels EUA al Consell de Seguretat en pocs dies

Nou "veto" dels Estats Units al Consell de Seguretat, aquesta vegada per impedir que s'aprovés el reconeixement, com a membre de ple dret de l’ONU, a l'Estat Palestí. I nou episodi de l'exercici de cinisme del Govern de Biden, que no es cansa de repetir que estan a favor dels dos estats, el d'Israel i el de Palestina per avançar cap a una solució definitiva al problema que manté una situació de guerra intermitent a l'Orient Mitjà des del 1948.

Biden ja no sap com conjugar el seu suport incondicional a Israel, a pesar d'escenificar de manera constant les seves diferències amb el primer ministre Netanyahu, amb la seva disconformitat amb la guerra de genocidi i destrucció desfermada per l'exèrcit d'Israel a Gaza, on ja han mort assassinats més de 34.000 civils palestins, dels quals es calcula que més de 13.000 eren fiets i fietes.

És tanta la hipocresia de Biden i el seu govern, respecte d'un conflicte que afirmen no voler, però al que alimenten amb les tones de bombes que els EUA subministra de manera constant a Netanyahu, que una part dels votants més joves que tradicionalment han donat el suport electoral als Demòcrates estan començant a mostrar una disconformitat que va creixent dia a dia, cap a la gestió que el president dels Estats Units està fent de la guerra de Gaza, i a amenaçar de retirar-li el vot a les pròximes eleccions presidencials en les quals Biden s'ha d'enfrontar amb Trump. I saben els joves demòcrates que Trump està disposat a donar un suport encara més actiu a Israel i als dirigents més radicals d'aquell país, però almenys no ho farà amb el seu vot, ni enganant a ningú amb el doble llenguatge que utilitza Biden per fer al contrari del que predica.

La doble vara de mesurar usada pels EUA i una bona part dels dirigents dels països d'Europa, especialment França, Alemanya o la Gran Bretanya, sancionant l’Iran pel seu atac sense víctimes a Israel. Mentre s'absté de sancionar Israel pel bombardeig constant de fa mesos sobre la població civil indefensa de Gaza, s'ha fet tan descarada que ja no resulta creïble per molts ciutadans que no estan disposats a combregar amb les rodes de molí que els intenten vendre Biden i Blinken.

De fet, els comentaristes internacionals independents raonen que possiblement són els serveis secrets d'Israel i els EUA els que, de manera conjunta, van dissenyar el conflicte d'aquestes darreres setmanes entre Israel i Iran, de tal manera que l'atac d'Israel contra el consolat de l'Iran a Damasc, a Síria, es va plantejar com una provocació orquestrada pel Mossad i destinada a provocar una reacció del règim dels Ayatolahs, una actuació mesurada i ben calculada per tal que la dinàmica acció-reacció-acció entre Iran i Israel no arribés a escalfar prou la tensió entre els dos països per a fer-los entrar en una guerra d'abast regional que podria ser l'avançada d'una Tercera Guerra Mundial.

En aquest sentit, l'escaramussa entre els dos estats en pugna hauria vingut bé a tothom, menys als palestins, clar, Iran hauria pogut mostrar una fermesa que avali el règim davant el seu poble, enviant els més de dos-cents drons i míssils a atacar Israel, però avisant abans els EUA, diuen que a través de Turquia, de tal manera que Teheran hauria "salvat la cara" amb un atac directe a l'enemic històric, sense jugar-se res, o quasi res, a canvi, mentre Israel, avisat del contingut d'un atac perfectament rebutjable militarment parlant, recobrava el paper de víctima atacada en uns moments en els quals l'opinió pública mundial repudiava amb més força que mai l'atac genocida de Netanyahu sobre la indefensa població palestina de Gaza.

I els Estats Units, amb un Biden que ofereix una penosa imatge de senilitat molt perillosa per la proximitat electoral, podria mostrar una suposada capacitat de lideratge davant el món i davant una part del seu propi poble, en tant que imposaria amb èxit la política de contenció en les reaccions tant d'Israel com d’Iran, que minimitzarien el conflicte iniciat per Israel amb l'atac al consolat iranià a Damasc, a canvi, això sí, de deixar les mans lliures a Netanyahu per continuar destruint Gaza i consentint que Israel utilitzi l’armament pesant que li ha enviat els EUA per atacar Rafah, tal com ha anunciat de manera reiterada, i a pesar de totes les peticions i instàncies del G7, la Unió Europea i els mateixos EUA, demostrant que la caparrutia del primer ministre d'Israel i la seva obsessió destructora contra els palestins no té aturada ni control possible, tot i saber que provocarà milers de noves víctimes entre els palestins, que s'amunteguen a aquella ciutat sense defensa ni sortida possible.

I si així van les coses, que hi pot afegir el "veto" nord-americà al Consell de Seguretat de l’ONU quan la major part d'aquell organisme mantenien la voluntat d'acceptar la proposta d'Algèria de considerar Palestina com Estat de Ple Dret de les Nacions Unides??? Res, sols es tracta d'un capítol més de l'escenificació que pretén mostrar Biden com un líder moderat i assenyat que tot i mantenir el suport a la defensa d'Israel, passa per ser el líder mundial que haurà aturat, amb les seves gestions diplomàtiques una escalada en el conflicte entre Israel i Iran, que ens hauria duit a les portes d'una guerra regional i fins i tot hauria pogut desembocar en la Tercera Guerra Mundial.

Què hi fa si aquesta operació costa milers de morts més a Gaza, a partir de l'assalt a Rafah??? Si els més de 34.000 civils assassinats fins ara amb les bombes entregades per Biden a Netanyahu no han tingut el pes suficient per doblegar les consciències dels europeus i nord-americans per a pressionar els seus governs que són els únics que poden aturar tot aquest desastre, tampoc ho faran uns milers més de palestins morts.

I, així i tot, els ho confés, no tindrem la seguretat fins al final que un Netanyahu embogit i mai prou satisfet amb la sang vessada, no opti per obrir un nou front, amb el règim de Teheran, amb l’única virtut de consolidar el seu poder, que per ell ho és tot.

En fi.

Ramon Orfila i Pons