TERRATRÈMOL A TURQUIA L'ALTRA CARA DE LA MONEDA

Quan el número de morts a Turquia, a causa del terratrèmol, sobrepassa ja els 40.000 i mes de 80.000 ferits, la indignació als carrers es multiplica per moments amb la exigència,  cada dia més unànime, de delimitar possibles responsables de la magnitud de la catàstrofe.

Les imatges de la ciutat de Erzin, a la regió de Hatay, una de les zones més afectades pels recents moviments sísmics, han donat la volta al món i han colpejat l'opinió pública d'un país que es comença a despertar del mal són i es demana quins son els motius pels que a aquesta ciutat no s'hagi enregistrat cap mort ni s'hagi esbucat pràcticament cap edifici, en contrast amb la situació de les ciutats que l'envolten, on es ploren centenars d'afectats, morts, ferits i milers d'edificis en runa.

La resposta no s'ha destorbat gens a arribar als ciutadans damnificats, a Erzin es va exigir el compliment de les normes arquitectòniques i urbanístiques anti sismes aprovades des de fa anys i a altres zones no es va fer, almenys amb el mateix nivell d’exigència i els resultats es troben a la vista de tots. Es ben cert que el fet te explicacions geològiques, però no basten per explicar la diferència, i el propi alcalde d'Erzin es va afanyar a deixar clar que a la seva ciutat no es van permetre pràctiques com la de afegir noves alçades a edificis ja construïts, sense tenir en compte la capacitat d'aguant dels fonaments que, pensats per resistir una estructura de 5 pisos no poden garantir l'estabilitat si se n'afegeixen tres més.

La necessitat d'habitatges, per donar resposta a les demandes de la ciutadania va fer que es permetessin disbarats com aquest, i que des del Govern es vagin produir fins a 8 amnisties enfocades a eximir del compliment de les mesures anti sismes que exigien un nivell de qualitat edificatòria pensat per resistir moviments del sol de mitjan nivell.

I aposta, totes les mirades es dirigeixen a les autoritats en demanda d'explicacions. Unes autoritats que tampoc han actuat amb la celeritat que la urgència de la situació reclamava, a l'hora de canalitzar els esforços per rescatar moltes víctimes enterrades vives, com tampoc ho han fet a l'hora de preparar i distribuir els ajuts que, en forma d’aigua i aliments, podien contribuir a salvar vides dels que s'havien quedat sense casa on guarir-se i sense mitjans econòmics i materials de qualsevol tipus. I el contrast entre la lentitud i la ineficàcia en aquest cas d'emergència vital i les imatges es contraposen a les  d'un exercit perfectament guarnit i organitzat disposat a actuar fins i tot fora de les seves fronteres en la persecució dels escamots kurds a les zones que es troben ben aprop de les afectades pel sisme,

La proximitat d'unes eleccions presidencials en les que Erdogan es juga el seu futur polític, han empès el màxim líder turc a cercar culpables, i a fer-ho amb tota la contundència de la que es capaç un sistema autoritari com el turc, i així s'han afanyat a assenyalar els constructors com els grans culpables del desastre. I han començat de manera immediata les detencions, algunes de  la manera mes aparatosa possible, a domicilis particulars, a seus d'empreses de construcció, però també a aeroports i ports, frustrant els intents dels acusats de fugir a l'estranger.

El President de la Unió de Cambres d'Enginyers i Arquitectes de Turquia reconeixia que “La raó principal d'aquesta enorme tragèdia és el permís concedit a edificis construïts sense respectar la normativa de construcció vigent”.

I comencen a ser molts els que assenyalen la responsabilitat del propi President Erdogan tot recordant com en la seva campanya a les presidencials del 2018, aquest s'enorgullia d'haver contribuït a solventar, almenys en part, el problema de l'habitatge gràcies al que ell va anomenar “pau de reconstrucció” que no era altra cosa que una amnistia que permetia legalitzar milers i milers de construccions aixecades sense llicència o sense complir les mesures de qualitat que exigia la normativa de prevenció contra els terratrèmols.

Els càlculs que situen en 300.000 el número d’edificis legalitzats amb la darrera de les amnisties pot donar una idea de fins quin punt es va permetre una situació que ha causat milers de morts i ferits, i de l'enorme repte que tenen al davant les autoritats turques no sols des de la perspectiva de la costosíssima reconstrucció de les zones i pobles devastats, sinó de les necessàries mesures de consolidació d'aquells edificis, encara en peu, construïts o legalitzats d'esquenes a les exigències tècniques que podrien haver salvat milers de vides.

La gran pregunta és fins quin punt la indignació d'una part important de la ciutadania passarà comptes, a les eleccions de maig que ve, amb els polítics irresponsables que, en la mateixa o major mesura que els constructors i els arquitectes o enginyers, han fet possible que la magnitud del desastre arribés a les cotes de morts, ferits i edificis enderrocats, com els que s'estan veient aquests dies. La capacitat de supervivència demostrada per Erdogan i el seu partit és considerable i segur que no ha de plànyer esforços per desviar l'atenció dels electors cap altres qüestions, emprant si es precís qüestions religioses o ètniques.

Ramon Orfila i Pons.