Violència

El passat mes de maig del 2025 l’Ajuntament des Castell firmava de manera oficial la seva adhesió al programa de col·laboració en la protecció i prevenció de la violència de gènere, conegut com a programa VioGén. 

Amb la signatura d’aquest conveni, l’Ajuntament des Castell consolidà el seu compromís en la lluita per l’erradicació de la violència contra les dones. Aquest sistema té com a objectiu reforçar i millorar la protecció de les possibles víctimes i implicar els ajuntaments i les seves policies locals, com entitats més properes a la ciutadania en aquestes tasques de protecció i acompanyament.

Després d’aquesta adhesió, un dels compromisos que s’adquiriren va ser el d’organitzar concentracions de rebuig amb la lectura de manifests, i minuts de silenci cada cop que es donés algun cas en territori espanyol.

La data sorprenent i esfereïdora és que en el que portem d’any 2026 complint amb aquest compromís ens hem hagut de reunir pràcticament cada setmana. Fins al passat 23 de març, última data d’actualització de dades de l’observatori per a la violència de gènere, catorze dones han sigut assassinades per violència masclista, deixant fins a onze menors d’edat orfes. I a aquestes catorze dones cal sumar la mort de tres criatures de tres, deu, i dotze anys per la denominada violència vicaria.

Mirant les dates recollides des de l’any 2003, les víctimes a Espanya de violència masclista arriben a la insuportable data de mil tres-centes cinquanta-set víctimes mortals.

Crida l’atenció que de les víctimes d’enguany, el 35,7% d’elles havien denunciat prèviament la seva situació, algunes fins i tot més d’una vegada, i estaven inscrites al programa de protecció VioGén. Això el que demostraria és que, per desgràcia, el sistema no és eficient en molts casos.

Tot i això, especialistes en violència de gènere asseguren que encara són moltes les dones que no denuncien per diferents raons com puguin ser per por, per dependència emocional o econòmica, o per no reconèixer de manera inicial la situació de violència; i insisteixen en la necessitat que la societat tingui al seu abast la informació i formació necessaris sobre violències masclistes per a poder detectar els senyals primerencs i donar suport a les víctimes des del primer moment.

Les violències masclistes exercides contra les dones, pel simple fet de ser dones, són una violació dels drets humans.

Davant aquestes dades intolerables hem de tenir ben present que cadascun d’aquests assassinats deixa marcades a moltíssimes més persones que les mateixes víctimes: els seus familiars, amics, companys i companyes, i un llarg etcètera, marcats per la resta de la seva existència.

Tot i que la sensació que tenim molts dels que participem en aquestes concentracions és d’impotència i pessimisme, sembla que res del que fem no pot aturar aquesta xacra. No podem defallir i hem de seguir sortint al carrer i continuar concentrant-nos en silenci, però ben visibles contra una situació del tot insuportable. 

Simó Ferrando