Dona i lideratge a Alaior: memòria, experiència i camí compartit

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Ajuntament d’Alaior va organitzar el passat 6 de març una taula rodona sota el títol “Dona i lideratge: intercanvi d’experiències i bones pràctiques a Alaior”. Vaig tenir la satisfacció de ser convidada a participar-hi per compartir la meva experiència com a exregidora del municipi i reflexionar sobre la presència de les dones en la vida pública local.

Mirar enrere per entendre el present

Quan parlam de dones i política a Alaior, és important recordar figures que van obrir camí. Un exemple destacat és Joana Sintes Cardona, alaiorenca reconeguda com la primera regidora de Menorca, elegida en les eleccions municipals després de la proclamació de la Segona República.

Aquell moment històric va ser decisiu perquè les dones poguessin començar a participar en la vida política institucional. Durant els anys trenta, gràcies a la República, Joana Sintes va assumir el càrrec de regidora i es va encarregar de la Comissió de Foment i Cultura, contribuint activament a la vida municipal.

La seva presència no només va tenir valor polític, sinó també simbòlic: demostrava que les dones podien ocupar espais de decisió i responsabilitat.

No hem d’oblidar, però, que després d’aquells anys de democràcia va arribar el franquisme, i amb ell una pèrdua important de drets per a les dones, que van ser relegades novament a un paper secundari en la vida pública. Recordar aquest passat és també una manera de defensar els drets que avui tenim i evitar que es tornin a perdre.

Ja en l’etapa democràtica, a l’Ajuntament d’Alaior, les primeres dones regidores varen ser Juana López i Isabel Petrus. Amb la seva incorporació es va tornar a obrir el camí perquè la presència femenina en la política local es normalitzàs progressivament.

La meva experiència com a regidora

Durant vuit anys vaig tenir l’honor de ser regidora de l’Ajuntament d’Alaior. Quan hi vaig entrar, era molt conscient que accedia a un espai que durant molts anys havia estat ocupat majoritàriament per homes.

Les dones hi érem, sí, però sovint ens tocava obrir camí en entorns on determinades maneres de fer política estaven molt arrelades.

Aquella etapa va ser una gran escola de vida i de compromís. Em va ensenyar que la política és un espai de discrepància, però també pot ser un espai de respecte, de diàleg i de responsabilitat compartida cap al poble.

També vaig aprendre una cosa essencial: els espais no canvien des de fora; canvien quan hi entres, quan hi participes i quan hi aportes idees que defenses amb convicció.

Crec que moltes dones que hem participat en la vida pública hem aportat una manera de fer política més humana i més propera, més conscient que darrere de cada decisió hi ha persones. Això no significa renunciar a la fermesa, sinó defensar el que creiem sense perdre mai el respecte.

Record especialment un consell que em van donar el meu pare i el meu germà —que també havia estat regidor de l’Ajuntament— quan em vaig presentar com a batlessa. Em van dir: “Dalt la sala pots discutir i defensar idees, però mai perdis el respecte. I recorda que, en sortir, heu de poder fer un beure plegats, perquè la política passa, però la convivència queda.”

Aquest consell m’ha acompanyat sempre. Perquè la sala de plens és un espai d’adversaris polítics, però fora d’allà som veïns i veïnes que compartim poble, responsabilitats i futur.

Les dones en la política local avui

Malgrat els avenços aconseguits en les darreres dècades, la presència de les dones en la política encara afronta alguns obstacles.

Encara avui existeixen desigualtats subtils, però persistents: menys visibilitat mediàtica, dubtes sobre la capacitat de les dones per assumir determinades responsabilitats o estereotips que condicionen la manera com es valoren les seves intervencions públiques.

La política, especialment en l’àmbit local, continua marcada en molts casos per cultures de poder tradicionalment masculines.

Per això és tan important que les dones continuïn participant activament en la vida pública. La seva presència contribueix a construir polítiques més equitatives, més sensibles a la diversitat i més centrades en les necessitats reals de la ciutadania.

Les dones no som a la política per fer de decorat. Hi som per escoltar, per proposar, per qüestionar, per construir consensos i per prendre decisions que millorin la vida de les persones.

Obrir portes per a les generacions futures

Cada dona que entra en un espai de decisió no només ocupa una cadira: obre una porta.

Una porta perquè altres dones hi puguin entrar amb més naturalitat, amb més veu i amb més llibertat.

Perquè la igualtat real arribarà el dia que la presència de les dones en la política ja no sigui vista com una excepció, sinó com una evidència.

Mentrestant, continuam fent camí. Amb fermesa, amb respecte i amb la convicció que la política —com la societat que volem— ha de ser cada vegada més justa, més humana i més compartida.

En definitiva, el millor llegat que podem deixar no és només haver ocupat un càrrec, sinó haver contribuït a construir una societat més justa, més respectuosa i més humana.

Perquè el Dia Internacional de la Dona no és només una data del calendari. És una oportunitat per recordar les dones que ens han precedit, com Joana Sintes, i també per reconèixer totes aquelles que, amb el seu compromís quotidià, continuen fent avançar la nostra societat.

Fanni Riudavets