ESTIMATS TURISTES

Aquest article surt publicat quan ja ha acabat la temporada turística. Si més no, tractaré d’un escrit de principis de setembre.

Em va deixar tan impactat que no l’he pogut oblidar. Em referesc a aquesta mena de carta que la patronal d’habitatges turístics (VITURME) va adreçar públicament al que anomenaven “querido visitante de Menorca”.

Deixant de banda el llenguatge cursi fins a la nàusea i les expressions més pròpies de novel•leta rosa que d’una associació empresarial, el missatge que transmet és, per una part d’una frivolitat carrinclona i per l’ altra d’una absoluta perversitat.

Anem a pams. Aquesta carta es basa en dues afirmacions que són, com a mínim qüestionables, tota la resta és fullaraca ensucrada.

Així, en primer lloc, dona per fet que els que defensem un model econòmic sostenible, la diversificació econòmica i, en conseqüència, el decreixement controlat estem en contra no només dels turisme sinó dels mateixos turistes. Això és una fal·làcia o, per dir-ho més clar, una mentida dita amb molta mala fe. A sobre, hi afegeixen la demagògia amb un estil corintelladesc: “Menorca te está esperando con los brazos abiertos y con el corazón cargado de cariño para tratarte como en casa.”

I vet aquí la frivolitat culpable. No analitzen els problemes, no esmenten les dificultats...o quan ho fan és per endinsar-se en argumentacions viciades.

Segons aquest grup de negociants, no hi ha massificació turística, no hi ha saturació. Per a ells, tot rau en que les infraestructures són obsoletes. Possiblement, voldrien unes grans obres com les que es feren a Eivissa: enormes aparcaments, autopistes descomunals...amb el resultat, després de vint anys, que ja no basten. L’efecte d’aquestes obres mastodòntiques és augmentar encara més la massificació, alhora que es destrueix el territori i, conseqüentment l’atractiu de l’illa.

Menorca té uns límits, ultrapassar-los només ens pot portar al desastre ecològic i econòmic, i de retop a devaluar, precisament, l’activitat turística.

Estimats turistes, vinguin i gaudeixin d’un entorn preservat, sense multituds, coneguin la nostra cultura i la nostra gent. No permetin que se’ls tracti com un ramat de bens. 

Al cap i a la fi, a aquesta gent de VITURME, per molta mel i sucre que posin als seus escrits, els turistes no els importenun rave, només els importen els diners, els guanys, els beneficis. I per aconseguir-ho no dubtarien en destrossar l’illa de la que vostès han sentit a parlar amb admiració.

Estimats turistes, no facin cas a aquesta colla d’avariciosos. Estic segur que vostès tampoc volen una illa encimentada, plena, això sí, d’habitatges turístics. 

Eduard Riudavets