Generar il·lusió

Us he de confessar que avui escric aquest article amb molt d’entusiasme. No sempre és així, hi ha vegades que em costa trobar un tema que consideris adequat o d’altres en què les preocupacions quotidianes t’ho posen difícil.

Avui és diferent. I per un motiu ben evident, els joves dirien que tinc “bones vibracions”. De fet, és exactament això, tinc la clara sensació que hem encertat, que estem fent les coses bé, que hem escollit el camí correcte.

Naturalment, estic parlant de les properes eleccions. Des de fa mesos coneixem les fantàstiques candidatures de Més per Menorca al Consell i al Parlament, i ara, setmana rere setmana, s’estan fent públiques les dels municipis de l’illa.

Podria parlar de Som Es Castell o d’Ara Maó, però, a l’espera de les que encara no s’han desvelat, vull fer esment de la candidatura del PSM-Més per Menorca a l’Ajuntament de Ciutadella. En veure les persones que hi formen part no puc fer altra cosa que expressar la meva enorme satisfacció. Un equip guanyador.

Si més no, us he de parlar d’Alaior, el meu poble. Un municipi governat per la dreta des de fa dotze anys, dels quals durant vuit he estat regidora a l’oposició, primer pel PSM i després per l’agrupació d’electors Junts per Lô. Precisament la dissolució de Junts per Lô podria haver suposat un enfonsament de les expectatives electorals de l’esquerra. Sortosament no ha estat així, la tasca realitzada per Més per Menorca -i en conseqüència també dels militants del PSM- ha fet possible una coalició electoral amb EM que manté viva la possibilitat del canvi.

La candidatura de MxMe-EM, encapçalada per Isa Allès i que estarà farcida de cares noves i de joves del nostre poble, està generant una enorme il·lusió.

A Alaior un canvi de govern no tan sols és necessari sinó absolutament imprescindible. El govern del PP ens està portant a les penyes amb la seva política exclusivament de decorat i escenificació.

L’absència gairebé absoluta d’infraestructures culturals, el caos urbanístic, l’opacitat en la presa de decisions, la manca de suport al teixit associatiu, la desertització comercial, la impossibilitat d’accedir a un habitatge... Vet aquí algunes de les conseqüències del desgovern del Partit Popular.

És ben cert, no ho negaré, que tota aquesta realitat s’intenta emmascarar amb activitats que tenen un cert impacte, però per molts festivals i desfilades militars que organitzin ja no poden amagar les mancances cada vegada més greus que pateix Alaior.

Estic convençuda que els alaiorencs i alaiorenques han obert els ulls. És allò de la frase de Lincoln, no es pot enganar a tothom tot el temps. Així, la coalició electoral MxMe-EM es prefigura com la peça clau per fer possible un govern progressista que posi fil a l’agulla i aporti solucions per a les problemàtiques que el govern de la dreta ha provocat o ha deixat podrir sense fer res.

Hem aconseguit el més difícil. Hem aconseguit que la gent recuperi la il·lusió. El proper maig això es traduirà en majories progressistes a les institucions de la nostra illa, també a Alaior.

En definitiva, estem en un moment cabdal, un moment en què l’agressivitat de la dreta política i mediàtica és cada vegada més gran. Fins i tot ells s’han adonat que estem generant il·lusió. Llavors, només em queda per dir una sola paraula: Endavant!

Fanni Riudavets.