Schutzstaffel

Encara que eren més conegudes com a SS aquesta organització militar alemanya va sembrar el terror entre la població jueva durant el període de l’Alemanya nazi. Aquests eren els responsables de fer complir, entre d'altres, les polítiques racials i d’identificar i perseguir els opositors polítics al règim. Posteriorment, i amb Heinrich Himmler al capdavant, van gestionar l’àmplia xarxa de camps de treball d’extermini jueu i depurar l’Alemanya de totes aquelles persones considerades indesitjables pel simple fet de patir algun tipus de discapacitat física o psíquica o no entrar dins els cànons establerts per la raça ària.

Aquell passat tràgic i tremendament fosc de la història de la humanitat semblava parcialment superat, encara que sempre hi ha nostàlgics inconscients que neguen els fets. 

Les execucions sumàries realitzades al mig del carrer per part d’aquest cos van ser una constant durant aquells i convulsos anys, així com l’assenyalament social i la discriminació rebuda en l'àmbit institucional.

Comparar és sempre un exercici força arriscat, es pot caure en el parany de simplificar i desvirtuar uns fets ocorreguts en un context i època molt concreta per traslladar-ho en un moment i circumstàncies similars, però no iguals i fer veure que, en realitat, la història simplement es repeteix. Als meus alumnes de batxillerat els hi insistesc molt en aquest fet, però ja fa uns dies que no m’hi puc estar amb aquest discurs. De fet, ja fa un any que em resulta complicat donar crèdit al que està passant als Estats Units.

Se suposa que la democràcia havia de servir per evitar que personatges dictatorials ocupessin les institucions i les utilitzessin en favor seu. Les imatges emeses en directe de com els agents federals de l'ICE (agents de duanes i protecció fronterera, sí, una espècie de SS de Donald Trump) assalten, increpen i tirotegen indiscriminadament a ciutadans (teòricament immigrants indocumentats) fan saltar totes les alarmes i ens fan reviure una angoixa que creiem superada.

L’assassinat a sang freda d’una mare de família i d’un infermer, cap d’ells “sospitosos” inicialment, són la punta de llança d’un model de fer política autoritària i excloent, és a dir, estàs amb mi o contra mi.

Nihil novum sub sole.

Damià Moll Cardona