Temps de pressuposts, temps de rebaixes!

S’atraca el final d’aquest 2023 i, com cada desembre, les institucions han d’aprovar els pressuposts per a l’any que ve. Totes les administracions necessiten aprovar cada any els seus comptes per assegurar-se que tindran prou doblers per dur a terme aquelles polítiques i inversions per continuar governant i aplicant el programa de govern. Normalment, la tramitació dels pressuposts sol ser un procés avorrit i enrevessat, carregat de tecnicismes i de conceptes a l’abast de molt pocs. Enguany, però, al Parlament, la cosa ha estat ben diferent.

La tramitació del que s’han batejat com els primers “pressuposts del canvi” ha estat, en realitat, un malson per al Govern de Prohens i companyia, que fins al darrer moment no han sabut si podrien aprovar els comptes. Hàbilment, la ultradreta ha aprofitat la debilitat parlamentària del Govern per tensar la corda i aconseguir del PP tota una sèrie de concessions per satisfer les seves ànsies neoconservadores i espanyolitzadores. Quin és, llavors, el preu que ha hagut de pagar el PP per aprovar els seus primers pressuposts?

En primer lloc, han hagut de concedir 20 milions d’euros per complir amb el compromís de separar els alumnes per raons de llengua el primer trimestre del curs 2024-2025. Com que aquests 20 milions són només per al primer trimestre del curs que ve, hem de suposar que, a partir del 2025, el Govern gastarà 60 milions d’euros anuals en la segregació lingüística. En altres ocasions ja he donat la meua opinió sobre aquesta qüestió, per la qual cosa no em vull repetir. En tot cas, crec que sí que és important assenyalar el disbarat que representa destinar-hi 60 milions d’euros: amb totes les necessitats educatives que hi ha a les Illes Balears, és molt greu que el Govern estigui disposat a tirar als fems 60 milions d’euros de tots els ciutadans en separar alumnes per raó de llengua. Les Illes Balears són un dels territoris de l’Estat amb més fracàs escolar, i en tost de destinar els esforços a reduir ràtios, a contractar professors de suport, a climatitzar les aules o a millorar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives o als infants nouvinguts, PP i Vox decideixen segregar els alumnes per raó de llengua.

Per entendre la magnitud de la tragèdia, basta assenyalar que el pressupost de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (l’IBISEC, l’ens que s’encarrega de la millora i de la construcció de nous centres educatius) per al 2023 era de prop de 50 milions d’euros. És a dir, PP i Vox destinaran més doblers a la segregació lingüística del que fins ara s’havia dedicat mai a infraestructures educatives durant un any sencer.

Per si açò no fos suficient, PP i Vox han acordat també que les persones que tenguin més de 700.000 euros no paguin l’impost de patrimoni perquè, d’acord amb la portaveu parlamentària de la ultradreta, les persones que tenen tres milions d’euros són “classe mitjana”. Perdonen els imposts als qui més tenen i debiliten els serveis públics que són un dret de tots els ciutadans. Aquesta és la recepta de PP i Vox.

L’únic dubte que queda per resoldre és saber si el PP ha hagut d’acceptar totes aquestes concessions a contracor com a única manera d’assegurar el suport de Vox als pressuposts, o si ja li ha anat bé al Govern de Prohens tenir l’excusa de Vox per implementar algunes mesures ultres que, d’una altra manera, tal vegada no s’haurien atrevit a implementar. Si el que ha passat és la primera opció, és que els responsables del Govern no saben negociar. Si, en canvi, realment estan satisfets amb el resultat d’aquests pressuposts, és que PP i Vox són dos partits bessons.

PD: Mentre estic acabant d’escriure aquestes línies, m’ha arribat la notícia que, al Consell Insular de Menorca, Vox acaba de tombar els pressuposts de l’equip de Govern del PP. Deixarem aquest altre sainet per a un altre article.

Andreu Servera