Un món cada cop més cruel

Quan fa uns dies em varen recordar que aquesta setmana tenia reservat l’espai per a presentar un nou article, vaig començar a pensar sobre què podria parlar aquesta vegada. I de temes propers que ens afecten a tots n’hi ha prou: el pont innecessari que posa en perill la declaració de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial, la crisi de l’habitatge generalitzada o la turistificació del camp de la nostra illa són alguns exemples d’això que dic. Però mentre anava rumiant de què podia xerrar, va saltar a l’actualitat una notícia que em va deixar astorat i que no he pogut treure del meu pensament des que la vaig llegir i escoltar.

Resulta que la fiscalia de Milà està investigant la contractació de “safaris humans” a la ciutat de Sarajevo. És a dir, gent que pagava viatges organitzats per anar a Bòsnia i Hercegovina a disparar contra la gent que intentava sobreviure en una ciutat assetjada durant la guerra dels Balcans.

Sarajevo, que va romandre assetjada des de 1992 fins al 1996, es va fer coneguda pel que en aquell temps es va conèixer com l’avinguda dels franctiradors; ja que amagats en les muntanyes que rodegen la capital bosniana, els tiradors serbis es dedicaven a disparar contra la població civil que no tenia més remei que sortir al carrer a intentar, en una situació desesperada, aconseguir el bàsic per a sobreviure. Es calcula que durant aquests anys d’assetjament s’assassinaren devers onze mil persones.

Si ja em resulta dolorós saber que hi ha gent que pugui pagar per anar a llocs exòtics a matar animals, saber que hi pugui haver gent disposada a fer-ho contra persones innocents per a pur divertiment és una qüestió que com a persona no puc entendre de cap manera.

La denúncia que ara investiga la fiscalia de Milà, ha sigut possible gràcies a un escriptor italià que parla de “fanàtics de les armes i de l’extrema dreta”. “Grandes empresarios adinerados aficionados a la caza y las armas” segons algun titular, que pagant entre vuitanta mil i cent mil euros, es convertien en franctiradors en els seus dies lliures. És encara més horrorós saber que pagaven més si les víctimes eren menors o infants.

Ja fa uns anys que es van estrenar, amb gran èxit, unes pel·lícules de terror gore que narraven com una empresa es dedicava a segrestar persones perquè gent adinerada, pagant grans quantitats de diners, els pogués torturar i matar com qui passa un cap de setmana d’esbarjo qualsevol. Aquestes històries que ja ens feien esgarrifar en la ficció semblava que mai podrien ser veritat, però, una vegada més, per desgràcia la realitat supera la ficció.

Ara que s’ha obert la investigació, pareix que ja comencen a sortir alguns noms. Es parla per exemple d’un reputat empresari italià, propietari d’una clínica privada d’estètica. Tot i que encara no es coneix exactament quantes persones van participar-hi, es parla d’aproximadament un centenar. Gent de diverses nacionalitats, sembla que també hi hauria espanyols, podrien haver participat d’aquestes caceres humanes.

La veritat és que en un món com l’actual en què l’extrema dreta i els discursos d’odi s’obren pas de manera global, on molta gent no té gens de vergonya en donar suport a genocidis, en amollar discursos racistes sense que els tremoli la veu, o en què els governs d’una gran quantitat de països han decidit augmentar els seus pressupostos en armament i preparar la joventut per anar a la guerra, aquestes notícies de la irracionalitat i crueltat extrema a què pot arribar la humanitat no deixen gaire espai per a l’optimisme.

Diu l’antropòleg Eudald Carbonell que el futur del nostre planeta està assegurat perquè la raça humana camina amb pas ferm cap a la seva extinció, és així de dur i de trist. Mentre arriba el moment, l’únic que podem fer les persones positives d’aquest món, que vull pensar que som una majoria, és alçar la veu i seguir treballant per mirar de revertir aquestes situacions i reclamar que com a mínim es faci justícia, si és que hi pot haver verdadera justícia davant fets tan esfereïdors com aquests.

Simó Ferrando